martes, 27 de octubre de 2009

Estar ben informat és un deure

ENTREVISTA A PASCUAL SERRANO  PERIODISTA I ESTUDIÓS MITJANS DE COMUNICACIÓ
Pascual Serrano trenca un tòpic, el que diu que després de llegir la premsa i de veure els telenotícies els ciutadans estan informats de l'actualitat, i ens diu que la desinformació és una constant, ja que són els interessos públics i particulars, els que configuren l'opinió.

Vostè com llegeix un diari, escolta una ràdio o mira els informatius de la televisió?
–«Davant de qualsevol mitjà, és fonamental saber qui és el propietari, si es tracta d'un mitjà estatal, d'una cooperativa, una organització no governamental o una empresa privada, i en aquest darrer cas, saber si són empresaris individuals o determinats grups econòmics que operen en altres sectors. Si sabem qui és el propietari i els interessos que es defensen, podrem entendre'n la línia editorial.»
–La publicitat en queda al marge?
–«I tant que no. Dels mitjans no tan sols cal conèixer els accionistes, sinó que també és molt interessant saber les empreses o institucions que s'hi anuncien. Així podrem saber per què es donen les informacions d'una manera o una altra i descobrir que a vegades hi ha relacions molt estretes entre els anunciants i algun reportatge o informació. Per exemple, a l'Amèrica Llatina les televisions per cable funcionen venent espais de programació, i cada productora ha de buscar-se els patrocinadors que financin els programes. Davant d'aquest fet, la pregunta és senzilla: qui pot trobar una empresa patrocinadora per a un programa que denunciï les violacions de les multinacionals a Nigèria i la corrupció a Wall Street, o que defensi la disminució del consum a la recerca d'un model de desenvolupament sostenible?»
–O sigui que no hi ha esperança?
–«Jo no diria això, ni tampoc que cal que descartem tots els mitjans que no considerem lliures d'intoxicacions, econòmiques o ideològiques, sinó que sempre tinguem present que disposar de molts diaris al quiosc o veure molts telenotícies a les televisions no vol dir que hi hagi una gran pluralitat informativa.»
–Per què?
–«Si fan una prova i passen vint-i-quatre hores repassant l'oferta dels mitjans, veuran que les imatges es repeteixen, són les mateixes a Europa, a l'Àsia, a l'Amèrica Llatina o als Estats Units. No podem passar per alt que els grans mitjans de comunicació funcionen en el marc d'una economia de mercat, amb totes les servituds que això comporta, i tots tenen una manera de funcionar semblant a l'hora de presentar la informació internacional.»
–Vol dir que la informació no és mai neutra?
–«I tant que no. Penso que quan fem una anàlisi dels mitjans, els tòpics que hem de desterrar són els de la neutralitat i la imparcialitat. El sol fet d'oferir-nos una o altra notícia ja suposa adoptar una posició.»
–I doncs què?
–«Primer hem de plantejar-nos si la informació neix de la recerca del periodista o del mitjà, o si contràriament ha estat promoguda o filtrada per alguna part interessada. Després hem de valorar quines són les fonts, si la informació que ens ofereixen ha estat contrastada, quines han estat les reaccions...»
–Allò que se'n diu dret a la informació?
–«Es parla molt del dret a la informació, però massa sovint oblidem que estar ben informat també és un deure. S'ha de fer un primer pas i entendre que massa vegades el que ens presenten els mitjans no és la realitat, sinó una elaboració de la realitat Jo crec que cal potenciar un esperit crític que ajudi a buscar una informació alternativa a les vies formalment establertes. Si no estem condemnats a la desinformació i incapacitats per entendre el món que ens toca viure, o sigui, estem incapacitats per actuar amb llibertat.»
–I què cal fer?
–«Per enfrontar-nos a aquest poder gegantí que intenta interpretar el món dient-nos qui són els bons i qui són els dolents, o marcar les pautes del que hem de fer, jo crec que un primer pas seria promoure la desconnexió entre el missatge informatiu dominants i el pensament ciutadà. El meu llibre no vol convèncer el lector que té la veritat, sinó que vol despertar el dubte raonable i trencar el monopoli d'uns mitjans que estan posant fi a la capacitat de crítica i d'anàlisis de l'individu. Tan sols avançarem si els ciutadans desenvolupen un pensament independent i són conscients que la complexitat del que passa al món no es podrà simplificar mai amb missatges periodístics sotmesos a determinats interessos.»

* Pascual Serrano el 1996 va fundar el diari electrònic Rebelión, que avui funciona com a publicació alternativa a internet. Va ser assessor editorial de Telesur i ha escrit uns quants llibres, l'ultim, Desinformació. Com els mitjans amaguen el món

jueves, 1 de octubre de 2009

Saps on vius?

Cicle de conferències d'Astronomia
Organitza:
Càtedra "Lluís Santaló" d'Aplicacions de la Matemàtica, amb la col·laboració de la Casa de Cultura de Girona
Període:
1, 8, 15 i 22 d'octubre
Lloc:
Aula Magna - Casa de Cultura de Girona
Inscripcions:
No cal inscripció prèvia
Amb motiu de l'Any Internacional de l'Astronomia, la Càtedra Lluís Santaló ha organitzat un cicle de 5 conferències de divulgació científica al voltant de l'Astronomia.
Les conferències es faran a les 8h del vespre a la Casa de Cultura de Girona tots els dijous, des del 24 de setembre fins al 22 d'octubre.

  • 24 setembre. Planetes habitables més enllà del sistema solar, a càrrec del Dr. Ignasi Ribas.
  • 1 d'octubre. El nostre calendari: per què aquest?, a càrrec del Dr. Jorge Núñez.
  • 8 d'octubre. Galileu Galilei: 400 aniversari de les primeres observacions amb telescopi, a càrrec del Dr. Eduard Massana.
  • 15 d'octubre. La formació de la via làctia, a càrrec del Dr. Emilio Alfaro.
  • 22 d'octubre. L'univers invisible, a càrrec de la Dra. Marta Peracaula.
Si voleu més informació sobre l'Any Internacional de l'Astronomia podeu visitar la web:



martes, 29 de septiembre de 2009

Característiques del coneixement

Avui a classe hem parlat de quines característiques esta format el coneixement. Finalment, hem observat que aquestes eren quatre; que les podriem definir:

- Objectivitat: El coneixement és objectiu, quan es representen les característiques de l'objecte, sense alterar-les o modificar-les. Això vol dir per exemple, que si som els jutges d'un concurs, no podem fer guanyar un amic nostre perquè és amic, o puntuar-lo millor, sinó que se l'ha de puntuar com toca.

- Necessitat: El coneixement és una necessitat, quan el resultat que s'espera no pot ser d'una altre manera, sinó d'una manera determinada.

- Universal: El coneixement és universal, quan és vàlid per a tots els homes, és a dir s'oposa al punt de vista d'un subjecte particular. El coneixement s'ha de poder aplicar a tothom i a tot arreu.

- Verificable: El coneixement és verificable o fonamentat, quan pot ser comprovat de manera racional o en l'experiència. Poder dir que uan cosa existeix, si l'hem vista.

Aquestes definicions defineixen el coneixement tal com és, i com és necessari per als homes.

Les definicions de les característiques estan tretes del powerpoint que ens ha passat avui la nostra professora.

Debat creences

Aquets ultims dies, hem treballat les creences de la gent, dient si eren certes o falses, i justificar-les. Tots el grups havien de triar 5 creences i justificar-les. Les que han estat més mencionades han estat:

- Tot el que puja, baixa/la llei de la gravetat és existent: És un fenomen existent que es pot comprobar amb un simple experiment, agafar un objecte i deixar-lo anar.

- La Terra és rodona: si sortim d'un punt, podem tornar-hi fent una volta. També hi ha fotos amb satèl·lit que ho demostren.

- Tots els éssers vius acaben morint: és el cicle de la vida. També s'ha dit que si no existís la mort, no hi hauria una meta en la vida. S'ha d'intentar fer tot el que es vol abans de morir.

Hem estat fent uns petits debats amb les creences de cada grup.


Introducció

Hem obert aques blog per explicar què farem a teoria del coneixament. Posem una frase d'Aristòtil per començar:

"L'home/dona és un animal racional; tots els homes/dones per naturalesa desitgen saber"